Irlanda celta

Éire
Irlanda celta

Prehistòria – 1607
Informació
Capital	Tara
Idioma oficial	Gaèlic irlandès, nòrdic antic, normand
Religió	Celta (fins al 400 d.C. aprox.) Cristianisme (després)
Període històric Edat mitjana
Establiment	Prehistòria
Fugida dels comtes	1607
Política
Forma de govern	Monarquia electiva
Gran Rei
• 1002-1014:	Brian Boru
• 1151-1154:	Ruaidrí Ua Conchobair
• 1316-1318:	Edward Bruce

Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor. Durant la major part d'aquest període, Irlanda va ser un mosaic de clans i tribus organitzades al voltant de quatre províncies històriques que competien contínuament pel control del territori i els recursos: Leinster (Laighin), Connacht (Connachta), Munster (An Mhumhain) i Ulster (Cúige Uladh). Aquests petits regnes independents es denominaven túath, i entre aquests, destacaven Connacht i Ulster.^[1] La seva principal activitat consistia en la ramaderia, encara que també practicaven l'agricultura.^[1]

A la fi del segle xii es va produir la invasió normanda, que situaria una part important de l'illa sota el control de la noblesa cambro-normanda. Aquesta àrea controlada pels invasors rebria el nom de senyoriu d'Irlanda. No obstant això, durant els segles següents, la Irlanda gaèlica recuperaria terreny, bé mitjançant la conquesta, o mitjançant l'assimilació cultural dels nouvinguts. A la fi del segle xv, únicament una petita franja de terreny al voltant de Dublín (coneguda com la Palissada) quedava fora de la influència gaèlica.^[2]

No obstant això, l'accés al poder de la dinastia Tudor al Regne d'Anglaterra provocaria una sèrie de campanyes militars per sotmetre la resistència de la noblesa gaèlica. El 1541, el senyoriu d'Irlanda es va transformar en el Regne d'Irlanda, la corona del qual quedava en mans del rei d'Anglaterra. La posterior fugida dels comtes, el 1607, significaria la fi de la conquesta Tudor de l'illa i de la Irlanda cèltica pròpiament dita.